dimarts, 10 de novembre de 2015

Anàlisi de l'obra pictòrica

Tècniques pictòriques:
 · Pintura mural, consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, prèviament preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament i d’una manera segura,perquè no poden haver rectificacions, el secat és mol ràpid.

· Pintura al tremp, Fa servir aigua per dissoldre els colors,  com les barreges de líquids. Històricament va tenir la màxima vigència durant l’Edat Mitjana. El seu suport és la pedra, la fusta, el metall, el cartró, la tela... Tot, abans però, s’ha de preparar amb la imprima.

·Pintura a l’oli, Fa servir l’oli per diluir els colors. S’aplica en teles com el lli i el cànem. És d’una gran ductilitat.
 ·Aquarel·la i gouache.  


-EL COLOR:
És la quinta essència de la pintura, es divideixen en tres blogs.·Els primaris; vermell, blau i groc.
·Els secundaris; taronja, lila i verd.
·Els terciaris; taronja-blau, lilà-groc i verd-vermell.
La juxtaposició de colors complementaris comporta el màxim contrast possible. Es divideixen en:
1-Càlids:La gamma groc-taronja-vermell. Sensació de calor i  s’apropen al primer pla de la pintura.
2-Freds: La gamma blau-verd-lilà. Sensació de fredor i s’allunyen del primer pla de la pintura.


-VOLUM:
Els mecanismes que enganyen els sentits de l’espectador són el modelat i la perspectiva.
·El modelat: el clarobscur, en què l’efecte de tridimensionalitat s’obté a partir dels canvis bruscos de llum i ombra.


-LA LLUM:
Busca una sensació d’espai i de vida.
La llum en un quadre és il·lusòria, de la mateixa manera que ho és el volum, la perspectiva i el color, pren  principalitat dins la capacitat dinàmica de l’obra.
La pot mostrar el pintor com:

·Universal:Tot el quadre presenta la mateixa intensitat lumínica i no ressalta, per tant, cap aspecte puntual del conjunt.

·Particular:Enfoca determinats elements i els subratlla temàticament d’aquesta manera. S’explicita la capacitat dramàtica i expressiva de la llum com a element coprincipal de l’obra.



-LA LÍNEA:
La veritable naturalesa de la línia és la seva qualitat gràfica; és a dir, el dibuix.
Les línies poden ser formalment:
·Decoratives, de caràcter més ornamental;
·Dinàmiques i convulses –diagonals, espirals- representant el moviment; i
·Estàtiques i equilibrades -verticals, horitzontals- que remarquen un caràcter temàtic més reposat.



-LA PERSPECTIVA:
No existeix només una perspectiva, sinó diverses tècniques perspectives estretament lligades amb la cultura i la ciència de l’època.
 


 
 











 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada